Benvolguts/des companys/es,

Segons l’estudi realitzat per la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ‘Observatori Social i Econòmic de la Justícia’, un de cada tres advocats catalans considera que l’administració de Justícia funciona malament o molt malament i gairebé el 60% creu que projecta a la societat una imatge antiquada.

L’informe sobre l’estat de l’Administració de Justícia a Catalunya durant l’any 2018 revela que només un 8% dels advocats catalans té la percepció que el sistema judicial ha millorat en els darrers anys.

Les dades segons l’estudi són les següents:

- La valoració general que els advocats i advocades catalanes fan de l’Administració de Justícia és més aviat baixa:

. un 33,7% considera que funciona malament o molt malament

. un 9,6% creu que funciona bé

. el 56,6% restant opta per posar-li un regular.

- Aquestes dades mantenen una tendència similar quan l’advocacia catalana ha de valorar l’evolució recent d’aquesta Administració:

. un 28,9%  diu que ha empitjorat

. un 8,4% considera que està millorant

. un 62,7% constata que segueix igual

- Sobre la imatge que projecta l’administració de justícia:

. un 59,1% la qualifica d’antiquada

. un 39,8% entre moderna i antiquada

. un 1,2% la valora com a moderna.

- Pel que fa a la qualitat de les sentències, els advocats i advocades catalanes les valoren amb un 3,4 sobre 5, amb un resultat idèntic que l’obtingut a l’anterior estudi de 2016

- En quan  la qualitat del tracte del jutge i jutgessa i dels magistrats i magistrades obté una nota del 3,5.

- On l’advocacia catalana posa pitjor nota, un 2,8, és en la valoració, tant en el tracte dispensat a les víctimes per part del sistema de justícia penal, com en el grau de protecció dels drets de les persones que compleixen penes de presó.

- L’informe també evidencia que el nombre de jutges i magistrats a Catalunya s’ha reduït gairebé un 6% entre els anys 2015 i 2017 i es trenca, per primer cop, la tendència a l’alça que es venia produint des de l’any 2007.

D’aquesta forma, la ràtio de jutges i magistrats a Catalunya per cada 100.000 habitants és de 10,8. Això significa que es troba un punt per sota de de la mitjana de l’Estat espanyol i aproximadament a la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea, que és de 21,2 jutges per cada 100.000 habitants.

- L’estudi constata, a més, que aquesta disminució de recursos humans coincideix en el temps amb un increment de l’activitat judicial que se situa al voltant del 6%, la qual cosa suposa un augment de la càrrega de feina dels jutges i magistrats.

Davant d’aquesta situació, i de forma general, es conclou que els assumptes triguen

més a resoldre’s a Catalunya que al conjunt de l’Estat, especialment en els recursos

civils, els assumptes per jurat i els sumaris, tots ells en les audiències provincials.

- Pel que fa al temps transcorregut entre la data de presentació d’una demanda i la sentència va ser, de mitjana, de 583 dies en primera instància i de 861 dies en segona.

-. Pel que fa a la llengua, el castellà manté la seva hegemonia en la redacció de sentències i en la tramitació dels processos. Així, l’any 2018 un 95,5% de les sentències de primera instància i un 92,5% de les de segona estaven redactades en castellà.

L’estudi presentat per l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia, és el tercer que elabora la Càtedra UAB-CICAC d’ençà la seva creació, el gener del 2015.

Aquell mateix any es va presentar l’Informe sobre la reforma de l’organització judicial i el seu impacte a Catalunya, en el qual s’exposaven els efectes que podia provocar l’aprovació del projecte de llei de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial presentat aleshores pel Govern de l’Estat.

Posteriorment l’Informe sobre l’estat de l’administració de justícia a Catalunya 2016, oferia una anàlisi més completa sobre el funcionament d’aquest servei públic a Catalunya, proposant un sistema d’avaluació que permet conèixer periòdicament la seva situació i evolució.L’Informe sobre l’estat de l’administració de justícia a Catalunya 2018, presentat ha estat elaborat pels investigadors de la Facultat de Dret de la UAB, Jaume Blasco i Joan-

Josep Vallbé.

D’altra banda, la càtedra UAB CICAC també ha fet públic un altre informe que recull els resultats d’una enquesta duta a terme a un total de 114  professionals de l’advocacia de tot Catalunya sobre la Llei de la Segona Oportunitat. Els resultats de l’enquesta evidencien que, malgrat que en els darrers anys ha anat creixent el nombre d’advocats i advocades que fan ús del mecanisme previst en aquesta llei, continua essent infrautilitzat i desconegut per la major part de la ciutadania. La llei, que es aprovar l’any 2015, ofereix un mecanisme legal per donar sortida a petits empresaris, autònoms i particulars que han fet fallida i no poden fer front al seu deute. La majoria dels enquestats, però, critiquen la manca d’agilitat del   mecanisme de Llei la Segona Oportunitat, així com la lentitud del sistema judicial per resoldre aquests assumptes, circumstància que atribueixen a una insuficient dotació de recursos judicials per part de l’Administració de Justícia. També plantegen la conveniència de la creació d’un torn d’ofici especialitzat en segona oportunitat.

L’informe monogràfic sobre la Segona Oportunitat, ha estat elaborat pel professor d’Economia de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB, Stefan Van Hemmen.

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Ignasi Puig Ventalló, ha anunciat que “des de l’Advocacia institucional farem arribar les nostres propostes per reformar alguns aspectes de la Llei de la Segona Oportunitat per fer-la més accessible i àgil, però també cal que des de l’Administració se’n faci més difusió, per tal que la ciutadania tingui la informació necessària per poder acollir-s’hi”, ha assegurat. Per al president del Consell “aquesta llei, que va ser promoguda per l’advocacia, ofereix una autèntica segona oportunitat per a aquelles persones que han quedat atrapades en una situació de sobre endeutament que no poden afrontar i que els impedeix remuntar i començar de nou la seva vida. L’experiència ens ha demostrat que funciona, només cal que ens posem al nivell d’altres països europeus i potenciar el seu ús per tal que la ciutadania se’n pugui beneficiar”.

Puig Ventalló també ha demanat “més recursos per poder millorar el funcionament de l’Administració de Justícia, un element clau per a un Estat social i democràtic de dret i una garantia dels drets i llibertats de la ciutadania”.

La degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater Duque, ha subratllat la importància dels treballs de l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia que, “a partir de la interacció entre la universitat i els professionals del dret socioeconòmic, duu a terme l’anàlisi d’impacte socioeconòmic de les reformes legislatives i del funcionament dels operadors de la justícia”. I ha afegit: “Els dos treballs que es presenten enguany tenen per objectiu oferir una diagnosi rigorosa que permeti a les administracions implicades adoptar les solucions necessàries per dotar als professionals dels mitjans necessaris i garantir a la ciutadania els seus drets”.

Us adjuntem un recull de fotos de la presentació d’aquest informe. Així mateix us adjuntem els següents enllaços:

. l’Informe sobre l’estat de l’Administració de Justícia a Catalunya 2018: Informe-sobre-l’estat-de-l’administració-de-justícia-a-Catalunya-2018.pdf

. l’Informe monogràfic sobre la Llei de la Segona Oportunitat: Informe Segona Oportunitat.pdf 

Cordialment,

Julen Barriola Muguerza

Responsable CRAJ

Reus, 21 de maig de 2019