Cristina Santos és la responsable de la comissió del Torn d’Ofici del Col·legi de l’Advocacia de Reus. Amb motiu del Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d'Ofici d’aquest diumenge, dia 12 de juliol, ens respon algunes qüestions sobre el perquè de la seva celebració, així com de la seva importància com a servei per a la ciutadania.

Què és l’assistència jurídica gratuïta?

L’entenem com a un dret constitucional consagrat de forma expressa en l’article 119 de la Constitució Espanyola (CE), el qual estableix que “la justícia serà sempre gratuïta, quan així ho disposi la Llei i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per poder litigar”. Tot plegat, no s’inclou en els esmentats ‘drets fonamentals de la Carta Magna’, sí que estan directament, però, relacionats amb diversos d’ells. És el cas del relatiu a la igualtat de tots davant la Llei, l’assistència lletrada al detingut, la tutela judicial efectiva i el dret de defensa.

Com s’ha gestionat durant el confinament aquest dret? Bé, és necessari distingir la diferència entre justícia gratuïta i el torn d’ofici primer de tot.

La justícia gratuïta es remet al dret constitucional que inclou el conjunt de prestacions, entre les quals hi ha l’assistència lletrada, i que es reconeix a aquelles persones que entren en uns certs paràmetres. El torn d’ofici fa referència a un sistema a través del qual els col·legis de l’advocacia designen un advocat a aquelles persones que necessiten defensa jurídica en un procediment en la qual la intervenció lletrada és obligatòria. Entenem que pot ser tant un procediment judicial, d’assistència al detingut o assistència a la víctima.

Entesos aquests termes, quin ha estat el procediment?

Una concepte és l’assistència jurídica gratuïta d’un procediment i un altre de molt diferent l’aplicat a un detingut. Aquella persona que necessita l’assistència d’un servei d’orientació jurídica, de mediació o orientació en matèria animalista, en aquests casos i durant la pandèmia vam habilitar el servei telefònic. La persona es dirigia al Col·legi a través d’aquest servei i enviava telemàticament la documentació a l’ens col·legial. Un cop aixecat l’Estat d’Alarma, es van signar les peticions i es va procedir a les seves tramitacions.

Pel que fa als detinguts, els advocats han prestat el seu servei les 24 hores i no han quedat, en cap moment, desatesos. Es van establir algunes alternatives telemàtiques pel que fa al procediment habitual. Va ser el cas del servei d’assistència al detingut amb els Mossos d’Esquadra a través de videoconferència i amb els jutjats. Si ha estat necessària la presència de l’advocat o advocada a la comissaria, aquesta s’ha fet efectiva amb els mitjans i EPIs necessaris.

Ha minvat el volum d’expedients de JG arran la pandèmia?

Hi ha hagut una baixada òbvia, especialment perquè els jutjats han parat la seva activitat. Quan reprenguem el ritme habitual, segurament recuperem el volum de sempre. Segurament les xifres, fins i tot, siguin superiors a les de l’any passat.

Quants expedients de sol·licitud de Justícia Gratuïta i assistències de JG es van tramitar al Col·legi de l’Advocacia de Reus l’any 2019?

Un total de 6.271 expedients i 3.342 assistències. En el cas del nostre col·legi, tenim un servei de cita prèvia a través de la pàgina web del Col·legi (advocatsreus.org). A través d’aquest espai, la ciutadania pot sol·licitar la cita per tal de tramitar l’expedient de JG i per als serveis del SOJ i del SOM.

Els col·legis de l’advocacia presten aquest servei a través del Servei d’Orientació Jurídica (SOJ), format per advocats en exercici i per personal del col·legi, on s’atén de forma personal, reservada i gratuïta als ciutadans. Al Col·legi de l’Advocacia de Reus es presta a la seu que tenim a l’edifici judicial, en horari de les 9.30 a les 12.30 hores de dilluns a dijous.

Els col·legis de l’advocacia i procuradors, de fet, fan una gran tasca en aquest sentit.

L’assistència jurídica gratuïta és un servei públic i un dret que garanteix l’accés a la justícia en condicions d’igualtat als ciutadans que, com dèiem, no tenen recursos per poder litigar. Els col·legis, en aquest cas, en fan la corresponent gestió.

La ciutadania coneix com funciona el torn d’ofici? 

Cada cop més. Tots els col·legis compten amb uns llistats d’advocades i advocats (d’ofici) al servei de la ciutadania, amb recursos o sense. El lletrat, però, no sempre serà ‘gratuït’ en tots els casos, ja que pot ser que el sol·licitant se li negui el dret pel fet de no complir amb els requisits.

L’assistència és un concepte ampli i inclou una sèrie de serveis.

És un exemple l’assessorament i orientació gratuïta, previ a un procés. En aquest cas, existeixen serveis d’orientació jurídica, serveis d’orientació en l’àmbit de la mediació i serveis d’orientació jurídica animalista. A més, hi ha l’assistència per part de l’advocat al detingut o pres, la defensa i representació gratuïts per part de l’advocat o procurador en el procediment judicial, la inserció gratuïta d’anuncis o edictes o, l’assistència pericial gratuïta en els terminis establerts per la llei, entre moltes altres.

Foto: Celebració del Dia de la Justícia Gratuïta, l'any passat. Cristina Santos al centre. 

Quin és el procediment de sol·licitud?

Per al reconeixement del benefici d’assistència jurídica gratuïta hi ha d’haver una sol·licitud signada mitjançant un model normalitzat. Aquest document inicia el procediment administratiu i l’expedient de Justícia Gratuïta (JG). En ell, s’hi expressaran dades personals, econòmiques i d’altres per part dels col·legis i comissions d’assistència JG que puguin efectuar una correcta valoració respecte si la persona sol·licitant té o no dret a la JG.

Una tramitació incorrecta d’un expedient per part del ciutadà determinarà que, tot i estant en els límits, no pugui beneficiar-se del dret.

On se sol·licita?

Les sol·licituds es presenten, amb cita prèvia, davant els SOJ dels col·legi d’advocats del lloc on hi hagi el jutjat o tribunal que hagi de conèixer el procés principal o del domicili de la persona sol·licitant. Un cop el sol·licitant té cita prèvia, és atès per una persona administrativa que li deriva al SOJ i on és atès per un lletrat o una lletrada que valora la viabilitat de la pretensió, així com el compliment dels requisits econòmics per atorgar-li el dret.

Què succeeix si es denega la sol·licitud?

En cas de denegació, revocació per declaració errònia, falsejament o ocultació de dades i, llavors renúncia del dret, la persona sol·licitant durà amb ella l’obligació de pagament dels honoraris del lletrat o lletrada i procurador.

Es dona suficient visibilitat a l’advocat d’ofici?

Cada vegada és més conegut. Tot i quela majoria de la població els coneix l’existència d’aquests lletrats i lletrades, hi ha una imatge totalment distorsionada, carregada d’estereotips i errònia al voltant de l’advocat o advocada d’ofici. Cal remarcar que no és una categoria diferent d’advocat. Es tracta d’un professional que exerceix lliurement la seva professió i que, a més, està inscrit en el llistat del torn d’ofici del seu col·legi. Cal remarcar que és un tòpic qüestionar l’experiència i formació d’aquest professional, perquè per poder formar part d’aquestes llistes s’exigeixen uns requisits mínims d’anys d’experiència que, sens dubte, determinen la qualitat del servei de que es presta.

Aquests professionals constitueixen un dels elements fonamentals i són protagonistes del model de la justícia gratuïta, ja que a través del seu esforç diari és possible garantir, amb la independència i la qualitat precises, les exigència de l’estat de dret quant a l’accés a la justícia de les persones que tenen una manca de recursos.